És una figura de cinc alçades en què alçadora i xiqueta coronen la figura dretes, sense desplegar-se, i la xiqueta pot fer cameta. Coincideix amb els cinc pisos superiors de l’Alta de Sis i va ser introduïda en l’àmbit muixeranguer per la Nova Muixeranga d’Algemesí amb el nom de Xopera. Va ser la primera figura de cinc de la Jove Muixeranga.
És una figura de cinc alçades en què alçadora i xiqueta es despleguen, i la xiqueta pot fer cameta. Durant molt de temps va ser la figura més alta del món muixeranguer, l’única de cinc alçades, motiu pel qual se l’anomenava senzillament l’Alta.
La quantitat de Pins Dobles, Pilars de Tres i Pinets pot variar, sempre que el central siga més alt que els dels costats: es col·loquen un al costat de l’altre fent una filera i en disposició simètrica.
1a Trobada de Muixerangues
de la Gran Fira de València,
plaça dels Furs, juliol de 2018.
Enmig de la figura es col·loca un Pinet i al voltant es construeix un rogle de persones amb algú al be (assegut als muscles); quan tothom està col·locat, tant el Pilar com el rogle roden fins completar una volta. Aquesta figura, que té una música pròpia, la solem fer íntegrament amb la nostra xicalla. És senzilla i de poc risc, per això permet tota la xicalla participar d’una mateixa figura amb autonomia i que les més menudes vagen familiaritzant-se amb el pes de les companyes d’una manera progressiva i segura.
Es construeix sobre una persona a quatre potes panxa per amunt (el banc), que pot recolzar la seua zona lumbar sobre la cama d’una persona formant un angle de 90º (posició de cavaller) que anomenem genoll. Sobre els muscles i les cames del banc es col·loquen les segones en pom de dos, sobre les quals pugen l’alçadora i la xiqueta, que pot fer cameta.
És el remat de la Morera, figura de cinc alçades. Es tracta d’un Pilar de Tres sobre les dues bases agafades en pom. Un puntal es col·loca darrere de la segona i és l’única persona que l’agafa per a aportar estabilitat; l’alçadora i la xiqueta pugen damunt de la segona a través del puntal. La figura es munta neta.
És una figura de moviment utilitzada per a entrar a plaça o en cercavila. Es formen dos fileres de Pinets, que poden estar encapçalades per Pilars de Tres, i caminen en línia recta fins arribar a un punt determinat. Normalment l’acompanya música de cercavila.
És la figura més antiga del repertori muixeranguer, pròpia dels Negrets de l’Alcúdia, i té una música pròpia, el “Ball dels Negrets de l’Alcúdia”. Es construeix sense pinya i quan la xiqueta arriba a dalt de la figura llança la seua corona al públic. En baixar es penja del trípode per l’interior de la figura i pendola com el batall d’una campana. Tant la xiqueta com les segones baixen per dins de la campana, fent un bot fins el terra.
En aquesta figura les segones estan assegudes amb les cames obertes sobre els muscles de la base i agafades en pom de dos. Es munta amb pinya i crosses, però una volta coronada per l’alçadora i la xiqueta baixa la pinya, de manera que una sola base suporta el pes de les quatre persones que té al damunt. La xiqueta pot fer cameta.
La peculiaritat d’aquesta figura és que la persona que la corona fa la figuereta, és a dir, es posa cap per avall. Per a fer-ho recolza el cap sobre l’esquena del trípode i les mans de les altres dues segones.
La Foradada o Reverència és una dansa solemne que expressa gratitud o homenatge. L’executen sols dues persones mitjançant un Pinet i és una demostració d’equilibri i concentració, ja que la base deixa d’agafar la persona que té damunt i fa diversos moviments com girar, fer cameta, agenollar-se i tornar a posarse dreta.
50è aniversari de l’escola en valencià, claustre de la Nau, València, novembre 2017.
Està plantejada per a pujar xicalla molt menuda. Es construeix amb un sol cordó de pinya, només unes primeres mans per a cada segona, un vent per davant de la figura i l’altre per darrere. Les segones se seuen sobre el cap de les primeres mans i entrellacen les mans per a formar una superfície on la xiqueta col·loca els peus. En alçar-se les segones, eleven la xiqueta pujant els braços.
Es construeixen vuit Pilars de tres, amb mans per davant i per darrere, que es col·loquen per parelles formant un quadrat. Tots els Pilars miren cap a fora d’aquest quadrat.
Més que una figura muixeranguera, el Passeig de Gegantets és una dansa ballada amb la cançó del “Floret” per dues parelles de Pinets col·locades de forma perpendicular i mirant cap a dins. Al final de la coreografia els Pinets giren per a mirar al públic i acabar amb les bases amb un genoll a terra.
Els pilars són l’estructura bàsica de les torres humanes. Requereixen una bona tècnica de les persones que formen el tronc i és clau la col·locació de la pinya; crosses, mans, vents i laterals.
La figura es munta en ordre invers a l’habitual; l’alçadora i la xiqueta es col·loquen enmig de la pinya, que les eleva perquè la segona hi entre i es col·loque baix, repetint aquesta operació amb la base per tal d’aconseguir un Pi Doble. Una vegada muntat, el Pilar es desmunta amb el mateix procediment a la inversa: ix la base i la pinya va baixant el Pilar fins que ix la segona i l’alçadora arriba dempeus al terra mantenint la xiquetaen el Pinet.
És una figura del repertori tradicional recuperada per la Muixeranga de Castelló a partir de la documentació conservada sobre les muixerangues en època antiga. L’estructura original és de 8-4-2-1, però a la Jove Muixeranga quan l’hem tret a plaça ho hem fet amb estructura 4-4-2-1. Té la peculiaritat de no coronarse amb alçadora i xiqueta, sinó només amb xiqueta.
En aquesta figura les segones estan assegudes amb les cames obertes sobre els muscles de la base i agafades en pom de dos, però només puja una xiqueta al damunt. Com passa en el Cinc en un peu, es munta amb pinya i crosses, però una volta coronada baixa la pinya de manera que una sola base suporta el pes de les tres persones que té al damunt.
És la part superior de l’Alta de Cinc, en què alçadora i xiqueta es despleguen, i la xiqueta pot fer cameta. Una vegada muntada baixa la pinya, de manera que la figura queda neta.
El nombre de Pinets i Pilars de tres pot variar, però es col·loquen en filera de manera simètrica i tots mirant cap a la mateixa direcció.
Diada de Muixerangues d’Alacant, juny de 2016.
És una figura mòbil en la qual al voltant d’un Pi Doble central es col·loquen quatre braços en perpendicular formats per un Pilar de Tres, un Pinet i una guia. Quan la xiqueta del Pi Doble corona la figura, el Pi central roda i els braços caminen en cercle fins completar una volta sencera.
1a Trobada de Muixerangues de la Gran Fira de València, plaça dels Furs, juliol de 2018.
És una versió reduïda de la Sénia, també mòbil, en què al voltant d’un Pilar de Tres central es col·loquen quatre braços en perpendicular formats per un Pinet i una guia. Quan la xiqueta del Pilar central corona la figura, el Pilar roda i els braços caminen en cercle fins completar una volta sencera.
Trobada d’Escoles en Valencià de València, plaça del Baró de Cortés de Russafa, abril de 2015.
Es despleguen les segones, l’alçadora i la xiqueta, que pot fer cameta. La pinya incorpora la posició del colze, que són persones a cada costat de les primeres mans que ajuden a desplegar els seus braços impulsant les segones quan s’alcen.
L’estructura d’aquesta figura és quasi idèntica a la del Remat d’Alta de Cinc, amb la diferència que ni alçadora ni xiqueta es despleguen, de manera que completen la figura dretes. La xiqueta pot fer cameta en coronar la figura.
Els Pilars es col·loquen formant una filera simètrica, un al costat de l’altre amb els més alts (Pins Dobles) al mig, seguits dels Pilars de tres a cada banda i per acabar els Pinets.
1a Diada de la Jove Muixeranga de València, plaça de Benimaclet, novembre de 2019.
Figura poc habitual en el repertori de les colles, és el resultat d’afegir un pis més a la Figuereta: també es corona fent la figuereta, és a dir, cap per avall. Al segon pis s’incorpora un puntal darrere de les dos segones que estan baix del trípode: la funció és facilitar que la volantinera llisque cap per avall per la pendent de la seua esquena i culmine la baixada fent un volantí.
És el remat de la Trobada, de cinc alçades. Les bases no es col·loquen a la manera tradicional (rectes) sino que formen dos parelles de poms de dos, disposats de manera perpendicular al pom de les segones. Alçadora i xiqueta coronen la figura dretes (la xiqueta por fer cameta) i s’ha de deixar neta.
És una figura de cinc alçades en què alçadora i xiqueta coronen la figura dretes, sense desplegar-se, i la xiqueta pot fer cameta. Coincideix amb els cinc pisos superiors de l’Alta de Sis i va ser introduïda en l’àmbit muixeranguer per la Nova Muixeranga d’Algemesí amb el nom de Xopera. Va ser la primera figura de cinc de la Jove Muixeranga.
És una figura de cinc alçades en què alçadora i xiqueta es despleguen, i la xiqueta pot fer cameta. Durant molt de temps va ser la figura més alta del món muixeranguer, l’única de cinc alçades, motiu pel qual se l’anomenava senzillament l’alta.
La quantitat de Pins Dobles, Pilars de Tres i Pinets pot variar,
sempre que el central siga més alt que els dels costats: es
col·loquen un al costat de l’altre fent una filera i en disposició
simètrica.
1a Trobada de Muixerangues
de la Gran Fira de València,
plaça dels Furs, juliol de 2018.
Enmig de la figura es col·loca un Pinet i al voltant es construeix un rogle de persones amb algú al be (assegut als muscles); quan tothom està col·locat, tant el Pilar com el rogle roden fins completar una volta. Aquesta figura, que té una música pròpia, la solem fer íntegrament amb la nostra xicalla. És senzilla i de poc risc, per això permet tota la xicalla participar d’una mateixa figura amb autonomia i que les més menudes vagen familiaritzant-se amb el pes de les companyes d’una manera progressiva i segura.
Si vols formar part de la colla, vindre a un assaig, provar, demanar la nostra participació, contractar-nos…